martes, 1 de septiembre de 2020

Florecer el desierto

"Soy un experto en hacer florecer el desierto"
digo árido, con una bocanada de aire
mientras observo contigo el atardecer

Ahora sueñas desde la distancia un Edén 
de unos dedos que se van mas que vienen
a punto (com)prometido con el tiempo que miente
desde la fianza y del fruto frustrado de la serpiente

Si aceptaras ver la belleza de mi cercano paraje
¡Oh! En amalgama de tierra y arena vibraría
tu presencia latente, a un igual me acompañaría

Soy un aventurero que para nada teme estar solo
compartiendo las hiedras en cada abrazo dado 
mi presencia latente a un igual te acompañaría

No es necesidad, sino un despertar de coraje
nace sin poder impedir elegir quién o cuándo 
tampoco es eterno, pero un segundo es mortal

Ante el imponente sol que nos dislumbraría 
Ante las escasas precipitaciones que vendrían
Ante la humedad de la luna, ¿qué pasaría?

¿Acaso me permitirías beber de tu oasis?  
Hallaría la forma de que fuera saciable
sin olvidar de que sería casi inacabable

Saldría yo, mis ojos, de entre los matorrales
cuando tú, con guiño, dijeras que es seguro
visto que todo estaría bien regado a caudales

Llegarían hasta las raíces de los ásperos cactus
de las dunas, de la madriguera de las libres liebres:
Serías una escasa flor blanca para contemplar.    

Caer amartelado por alquien es florecer el desierto
lo pactado por el corazón obliga, lo dicho por él haré:
Y al final sabrías que volvería para otro amanecer.

(31/12/2019)

Companys, heu apres ja a emprar les vostres armes

Companys, heu apres ja a emprar les vostres armes 
tots ens coneixem ja com som de tantes batalles 
comeses com son ja tant de temps contra nosaltres 

M'assabente a la nit com captureu les dones 
gràcies al privilegi d'unes monedes 
al ferotge setge mancat de conseqüències  

Ha caigut, en elles, la força de les bèsties 
venudes per la perfumada carn com a cabres, 
les aventures arriben fins les abadies! 

Massa homes al sol que no captiven les dames, 
superficials com heu sigut molts de vosaltres, 
cavalcar sense futur és l'amor sense ales! 

I ara, abans que em digau: "no tots els homes" 
com no, per vosaltres totes seran unes "bojes" 
submises al poder i a les vostres tàctiques 

Reflectiu qui sou amb les cuirasses platejades 
Eviteu allò que es viu amb les emboscades 
Quin trofeu guanyeu malgrat a l'acció d'uns dies?

Cavallers, perquè és molt més, ella tal i com és,
se sentirà etern, són totes elles colosses,  
s'admirareu als espills dels ulls trencant abismes 

A fi que es tracte d'amor és un tot o no és res.

Ho cantaré abans que estiga mort

Ho cantaré abans que estiga mort 
per vida que existix aquest patir 
un sentiment del que no puc fugir 
trepitgem als carrerons de València
on jo presente la meua estima 

Petita-Dama, plena de tot cor 
s'obri el tresor que he d'oferir 
dins es troba el vostre pur safir 
guarde el major secret com a joia 
tota contemplació a la mà 

Petita-Dama, singular dolçor  
la teua paraula sempre-d'ahir
mai ma memòria va deixar partir
fins esdevenir la melodia 
on la bèstia s'adorm en calma.

Petita-Dama, visc amb records 
d'allò que vaig ser i no puc elegir 
amb temps per donar un altre sospir
amb els teus ulls, prospera presència 
veus l'avenir quan se sent l'aroma 

El vent brama, m'anuncia amb clamor  
com l'oronella, mai poden ferir 
d'una vegada, per tot erigir  
les ales s'eleven i aniria 
A l'alçada de Petita-Dama 

Missatgers d'aquest humil trobador 
en tota tendresa es pot sentir 
el meu amor que mai més puc fingir 

(Fecha ?)